Cal donar perspectiva a aquesta situació. Això és temporal: cal saber veure la llum a la fi del túnel i preparar el terreny per a la sortida. També ara hi ha oportunitats.
Tots sabíem que no podíem continuar amb aquest sistema de vida. Una força major ens ha parat i ens interpel·la a nivell personal i comunitari.

A nivell personal, el ritme accelerat i la multitud d’obligacions ens podien portar a perdre el rumb i la pau interior. El món anava massa de pressa i podíem entrar a la mateixa dinàmica.
Ara una força major ens ha frenat i és una gran oportunitat per a treballar en nosaltres mateixos, per resetejar la nostra ment, per aprendre, per evolucionar, per despertar la nostra consciència, per créixer en l’espiritualitat…
El món ens fa parar i tornar a casa nostra, no només com a lloc físic, on estiguem actualment, sinó tornar a nosaltres mateixos. No hi ha cap lloc cap a on fugir. La vida ens ha centrat en la nostra pròpia realitat. És un moment d’autoretrobament.
Tenim l’oportunitat de netejar la nostra ment de tot allò que no ens permet estar desperts.
És una gran oportunitat per valorar el que tenim: la vida, la salut, la família, l’amistat, la casa, l’escalfor de la llar…
Tenim l’oportunitat de despertar a l’amor, a la comprensió, al respecte cap als altres, a la compassió, a la valentia…
Tenim l’oportunitat d’entrenar la paciència, la humilitat, l’esperança, de repensar el nostre propòsit en la vida, de redefinir els nostres objectius…

A nivell comunitari, aquesta situació ens fa obrir els ulls un cop més a una realitat: tots estem connectats, i tot el que passa al món ens afecta a tots tard o d’hora.
A hores d’ara, necessitem Esperança, però no l’esperança que tot torni a ser com abans: la vida abans i després del coronavirus no serà la mateixa. Ens podem moure cap a la distopia o cap a la utopia, cap a un món indesitjable i destructiu, o cap a un món millor.
Són evidents algunes característiques negatives causants de l’alienació humana: tenim una gran part egoista, aborregada, depredadora, consumista, anestesiada, destructora, contaminant, corrupta, basada en la competència i l’ànsia de poder.
Podem reaccionar com a Humanitat. Tenim l’oportunitat de deixar enrere tot el que ha format part d’aquesta vella Humanitat, esgotada, deshumanitzada, desnaturalitzada… i optar per una Humanitat que ja és aquí, la qual com sempre treu la seva “humanitat”, el seu compromís i la seva compassió, una Humanitat més pacífica, més justa, amb més redistribució de recursos i oportunitats, més solidària, més conscient, més espiritual, en harmonia amb la natura…