Reflexions

Cada minut, vint-i-quatre persones ho deixen tot per fugir de la guerra, la persecució o el terror.

El món està sent testimoni del major nombre de desplaçaments per la força. Una quantitat sense precedents de 79,5 milions de persones a tot el món s’han vist obligades a abandonar casa seva a causa del conflicte i la persecució el 2019.

D’aquests, 26 milions són persones refugiades.

El 40% d’aquestes persones refugiades són menors, la qual cosa exigeix ​​esforços orientats a abordar les necessitats d’aquest grup especialment vulnerable i reduir al mínim l’impacte de la crisi en ell.

El 20 de juny celebrem el Dia Mundial del Refugiat. La data coincideix amb la signatura de la Convenció de Ginebra el 1951 sobre l’Estatut dels Refugiats. Es va aprovar després de la Segona Guerra Mundial per donar protecció oficial als refugiats, defensar els seus drets i establir una sèrie d’obligacions que els països han de complir per protegir-los.

Les persones refugiades es troben entre els grups de població més vulnerables. Però aquest any, la data arriba enmig d’un gran canvi social a causa de les conseqüències de la pandèmia. Les condicions de vida en molts camps de refugiats són infrahumanes. Patir una pandèmia en aquesta situació, és un altre horror afegit al que ja viuen. En els camps hi ha amuntegaments, de manera que no es pot mantenir la distància de seguretat. En molts camps tenen difícil accés a aigua potable, no hi ha les mesures higièniques necessàries ni assistència sanitària adequada. Aquestes males condicions de vida fan que la salut de les persones que hi viuen es vegi afectada. Tot i això, moltes persones refugiades estan compromeses activament en les seves comunitats en la promoció de la salut durant aquesta pandèmia.

Des de la Fundació Provocant la Pau renovem el nostre compromís amb les persones refugiades, agraïm a les comunitats que les acullen i als treballadors humanitaris que els donen suport.

I recordem la urgència de posar fi als conflictes i la persecució que ocasionen aquests desastres causats per la misèria humana. Necessitem un món en pau, inclusiu i igualitari.

Grècia s’ha convertit en la porta d’entrada per a moltes persones refugiades que fugen de les guerres del Pròxim Orient, Àsia o Àfrica. L’any 2019 van arribar a Grècia 74.500 persones refugiades i migrants, en la seva majoria, per la ruta marítima. Milers de migrants han mort en els últims anys a la Mediterrània, convertida en la ruta marítima més perillosa de el món. L’any 2019, l’Organització Internacional de Migracions (OIM) va comptabilitzar 1.283 morts coneguts a la Mediterrània. El nombre de migrants que han mort en aquesta ruta en els últims cinc anys s’estima en 19.164.
Els centres de registre a les illes de l’Egeu, amb una capacitat per a 5.800 persones, acullen en l’actualitat a més de 37.000. Al camp de Moria han arribat a viure gairebé 10.000 persones en condicions infrahumanes. Va haver-hi morts per suïcidi, hipotèrmia a l’hivern, per incendis en el seu interior i per enfrontaments a causa de l’amuntegament. La violència sexual ha estat a l’ordre del dia. Tot això ha passat amb absència total de transparència.
El nou Govern grec vol tornar a aplicar amb rigorositat el vergonyós tractat del 2016 amb Turquia, deportant massivament les persones refugiades arribades. Per a dur a terme aquest “objectiu”, ha anunciat que de mica en mica anirà substituint els campaments actuals per Centres d’Internament d’Estrangers (CIE). Aquestes “presons”, han de ser construïdes en el transcurs dels propers mesos a les illes de Lesbos, Quios, Samos, Leros i Kos, que constitueixen les principals vies d’entrada des de Turquia cap a la Unió Europea.
Els CIE tindran una capacitat d’allotjament de 25.000 persones. En els CIE, que es construiran a les illes gregues pròximes a Turquia, es privarà de llibertat a tothom, incloent dones i nens.
El viceministre de Defensa, encarregat de la coordinació de la gestió de la crisi migratòria, ha destacat per la seva part que hi haurà un comandament unificat de totes les forces (Policia, guardacostes, Forces Armades) implicades en la supervisió de les fronteres, i ha anunciat que pròximament seran contractats 1.200 guàrdies fronterers més, per reforçar l’efecte dissuasiu de les arribades. D’aquest total, 400 seran desplegats a la frontera terrestre greco-turca i els altres a les illes.
Per part de Provocant la Pau, ens sembla que només falta un detall: que cada policia i militar porti un cartell que posi: “Benvinguts a la Unió Europea, la famosa Europa de la pau, els drets humans, l’acollida, la justícia social i la solidaritat”.

Hem arribat a la xifra rècord de 70,8 milions de persones desplaçades per la força. Segons l’ONU, el món viu la pitjor crisi de refugiats des de la Segona Guerra Mundial.

La postura d’Europa i dels Governs de la Unió Europea, davant aquesta crisi humanitària, es pot resumir en “que no arribin”.

Totes les persones refugiades ens diuen que no haguessin sortit del seu país si no fos per la guerra o el terror, i si això s’acaba, desitjarien tornar a la seva terra.

Per aquesta raó, semblaria que la manera més útil per a que no arribin és treballar decididament per una política de pau i no violència arreu del món, per fomentar el diàleg i els pactes ajudant a resoldre conflictes. Però no ha estat així, perquè hi ha massa interessos miserables: econòmics, geoestratègics, armamentistes, control de recursos… massa interessos i massa miserables.

Descartada aquesta opció, han optat per crear un “apartheid” europeu, aixecant kilòmetres de tanques i enviant milers de policies a vigilar i detenir persones refugiades arreu d’Europa.

Aquesta política suposa un fracàs estrepitós que ataca els pilars fonamentals sobre els quals es va crear la pròpia UE i els tractats internacionals de drets humans. S’està qüestionant el dret d’asil, basat en la legislació que la mateixa Europa va crear per ajudar-se a si mateixa amb la crisi de refugiats que va originar la II Guerra Mundial. Quin missatge estem llançat a el món? Tenim les eines, els convenis i les resolucions… On és una resposta coherent i a l’altura dels valors fundacionals de la UE?

Ens trobem davant una greu irresponsabilitat: en el futur es posaran les mans al cap quan s’analitzin en detall totes aquestes atrocitats.

Per part de Provocant la Pau, l’únic que podem dir és que hem de lluitar fins a l’últim alè contra tota aquesta política inhumana. Si ens endinsem en l’egoisme intrínsec de l’ésser humà del segle XXI, intuïm que aquest benestar s’acaba, que aquest campi qui pugui definitivament ens condemna a tots. Optem per la pau, l’acollida i la solidaritat com a valors vitals.