info@provocantlapau.com
+34 639.416.069

Reflexions

Ser refugiat avui

Cada minut, vint-i-quatre persones ho deixen tot per fugir de la guerra, la persecució o el terror.

El món està sent testimoni del major nombre de desplaçaments per la força. Una quantitat sense precedents de 79,5 milions de persones a tot el món s’han vist obligades a abandonar casa seva a causa del conflicte i la persecució el 2019.

D’aquests, 26 milions són persones refugiades.

El 40% d’aquestes persones refugiades són menors, la qual cosa exigeix ​​esforços orientats a abordar les necessitats d’aquest grup especialment vulnerable i reduir al mínim l’impacte de la crisi en ell.

El 20 de juny celebrem el Dia Mundial del Refugiat. La data coincideix amb la signatura de la Convenció de Ginebra el 1951 sobre l’Estatut dels Refugiats. Es va aprovar després de la Segona Guerra Mundial per donar protecció oficial als refugiats, defensar els seus drets i establir una sèrie d’obligacions que els països han de complir per protegir-los.

Les persones refugiades es troben entre els grups de població més vulnerables. Però aquest any, la data arriba enmig d’un gran canvi social a causa de les conseqüències de la pandèmia. Les condicions de vida en molts camps de refugiats són infrahumanes. Patir una pandèmia en aquesta situació, és un altre horror afegit al que ja viuen. En els camps hi ha amuntegaments, de manera que no es pot mantenir la distància de seguretat. En molts camps tenen difícil accés a aigua potable, no hi ha les mesures higièniques necessàries ni assistència sanitària adequada. Aquestes males condicions de vida fan que la salut de les persones que hi viuen es vegi afectada. Tot i això, moltes persones refugiades estan compromeses activament en les seves comunitats en la promoció de la salut durant aquesta pandèmia.

Des de la Fundació Provocant la Pau renovem el nostre compromís amb les persones refugiades, agraïm a les comunitats que les acullen i als treballadors humanitaris que els donen suport.

I recordem la urgència de posar fi als conflictes i la persecució que ocasionen aquests desastres causats per la misèria humana. Necessitem un món en pau, inclusiu i igualitari.

Read more

Per una salut global

Moltes energies estan centrades en la lluita mundial contra un virus a través de la cooperació i la solidaritat. Però a més d’aquesta lluita, es lliura una altra batalla entre la humanitat i el capitalisme. Ja sabem com funciona aquest sistema: màxim benefici econòmic, no hi ha límits, cal guanyar diners ràpidament, a costa del que sigui, passant per sobre de milions de persones i de la naturalesa…

Amb força va entrar en joc la “humanitat”, aquest valor que moltes persones portem dins: la capacitat de sentir afecte, comprensió, solidaritat, compassió… És quan es remouen les entranyes i hi ha una reacció davant d’un problema greu d’una altra persona o d’un col·lectiu humà. I el que no es podia fer es va fer: aturar l’economia per alguna cosa més important, com la vida de les persones, la salut, un bé comú, la protecció dels nostres éssers estimats, dels més vulnerables, de les nostres persones grans. Aquest és el món que necessitem, on es posi a les persones per sobre dels màxims beneficis econòmics, on totes les persones som iguals en dignitat humana, on no es deixa ningú al marge…

Els guardians del sistema capitalista van anar quedant aïllats, pensant que tot passarà ràpid i tornaran a “la seva normalitat”: els seus privilegis, les seves especulacions, la seva voracitat, el seu sistema antihumà… que ens porta a una destrucció accelerada.

Però s’ha produït un despertar de consciències en la família humana: moltes persones estan redissenyant la seva escala de valors, han aflorat sentiments tan humans com la compassió, la solidaritat, la creativitat, la importància de la família, el respecte a la gent gran per tot el bo que ens han llegat amb molt d’esforç i afecte…

Ja hem fet una part molt difícil: de l’activitat accelerada a la reflexió. Ara hem de fer el camí de la reflexió a la transformació. Enrere queda una massa aborregada, alienada, sense capacitat de reacció. Alguna cosa ha canviat en la consciència de la família humana: ens adonem que no estem aïllats al món, sinó que som part d’un tot, que som més semblants del que pensem i estem més a prop del que creiem. I quan volem, podem reaccionar i introduir canvis necessaris en les nostres vides per un bé comú i per evitar un mal major. Necessitem alternatives per sobreviure, canviar i millorar.

Ens espera un difícil camí per davant, però podem fer-ho amb aquest sentit de família humana, amb creativitat i tenint en compte a la naturalesa. Sabem que molts dels problemes que patim darrerament són deguts a un abús sobre la naturalesa. I és que a la mare naturalesa cal respectar-la, protegir-la i defensar-la. Haurem d’aprendre a funcionar d’una manera diferent, per sobreviure i deixar un món millor a les properes generacions: donar suport a les comunitats que més pateixen, canviar el model productiu i de consum, optar per energies renovables, i protegir totes les espècies de nostre planeta. Necessitem unir-nos per una salut global, davant la necessitat de tractar la salut de tot el planeta, humans, animals i ecosistemes.

Read more

Cap a on anem?

Cal donar perspectiva a aquesta situació. Això és temporal: cal saber veure la llum a la fi del túnel i preparar el terreny per a la sortida. També ara hi ha oportunitats.
Tots sabíem que no podíem continuar amb aquest sistema de vida. Una força major ens ha parat i ens interpel·la a nivell personal i comunitari.

A nivell personal, el ritme accelerat i la multitud d’obligacions ens podien portar a perdre el rumb i la pau interior. El món anava massa de pressa i podíem entrar a la mateixa dinàmica.
Ara una força major ens ha frenat i és una gran oportunitat per a treballar en nosaltres mateixos, per resetejar la nostra ment, per aprendre, per evolucionar, per despertar la nostra consciència, per créixer en l’espiritualitat…
El món ens fa parar i tornar a casa nostra, no només com a lloc físic, on estiguem actualment, sinó tornar a nosaltres mateixos. No hi ha cap lloc cap a on fugir. La vida ens ha centrat en la nostra pròpia realitat. És un moment d’autoretrobament.
Tenim l’oportunitat de netejar la nostra ment de tot allò que no ens permet estar desperts.
És una gran oportunitat per valorar el que tenim: la vida, la salut, la família, l’amistat, la casa, l’escalfor de la llar…
Tenim l’oportunitat de despertar a l’amor, a la comprensió, al respecte cap als altres, a la compassió, a la valentia…
Tenim l’oportunitat d’entrenar la paciència, la humilitat, l’esperança, de repensar el nostre propòsit en la vida, de redefinir els nostres objectius…

A nivell comunitari, aquesta situació ens fa obrir els ulls un cop més a una realitat: tots estem connectats, i tot el que passa al món ens afecta a tots tard o d’hora.
A hores d’ara, necessitem Esperança, però no l’esperança que tot torni a ser com abans: la vida abans i després del coronavirus no serà la mateixa. Ens podem moure cap a la distopia o cap a la utopia, cap a un món indesitjable i destructiu, o cap a un món millor.
Són evidents algunes característiques negatives causants de l’alienació humana: tenim una gran part egoista, aborregada, depredadora, consumista, anestesiada, destructora, contaminant, corrupta, basada en la competència i l’ànsia de poder.
Podem reaccionar com a Humanitat. Tenim l’oportunitat de deixar enrere tot el que ha format part d’aquesta vella Humanitat, esgotada, deshumanitzada, desnaturalitzada… i optar per una Humanitat que ja és aquí, la qual com sempre treu la seva “humanitat”, el seu compromís i la seva compassió, una Humanitat més pacífica, més justa, amb més redistribució de recursos i oportunitats, més solidària, més conscient, més espiritual, en harmonia amb la natura…

Read more

ESTIMEU-VOS…

Feliç dia de Sant Valentí

“L’amor és l’única cosa que creix quan es reparteix” com deia Antoine de Saint Exúpery.
Des de la Fundació Provocant la Pau us desitgem un feliç dia de Sant Valentí.
Ens alegrem de totes les persones que poden celebrar juntes el seu AMOR.
I un record per a les persones que s’estimen i han d’estar separades per diferents motius greus com les guerres, desitjant que el més aviat possible es puguin retrobar i seguir creixent en l’AMOR

Read more

Presons per a persones refugiades?

Grècia s’ha convertit en la porta d’entrada per a moltes persones refugiades que fugen de les guerres del Pròxim Orient, Àsia o Àfrica. L’any 2019 van arribar a Grècia 74.500 persones refugiades i migrants, en la seva majoria, per la ruta marítima. Milers de migrants han mort en els últims anys a la Mediterrània, convertida en la ruta marítima més perillosa de el món. L’any 2019, l’Organització Internacional de Migracions (OIM) va comptabilitzar 1.283 morts coneguts a la Mediterrània. El nombre de migrants que han mort en aquesta ruta en els últims cinc anys s’estima en 19.164.
Els centres de registre a les illes de l’Egeu, amb una capacitat per a 5.800 persones, acullen en l’actualitat a més de 37.000. Al camp de Moria han arribat a viure gairebé 10.000 persones en condicions infrahumanes. Va haver-hi morts per suïcidi, hipotèrmia a l’hivern, per incendis en el seu interior i per enfrontaments a causa de l’amuntegament. La violència sexual ha estat a l’ordre del dia. Tot això ha passat amb absència total de transparència.
El nou Govern grec vol tornar a aplicar amb rigorositat el vergonyós tractat del 2016 amb Turquia, deportant massivament les persones refugiades arribades. Per a dur a terme aquest “objectiu”, ha anunciat que de mica en mica anirà substituint els campaments actuals per Centres d’Internament d’Estrangers (CIE). Aquestes “presons”, han de ser construïdes en el transcurs dels propers mesos a les illes de Lesbos, Quios, Samos, Leros i Kos, que constitueixen les principals vies d’entrada des de Turquia cap a la Unió Europea.
Els CIE tindran una capacitat d’allotjament de 25.000 persones. En els CIE, que es construiran a les illes gregues pròximes a Turquia, es privarà de llibertat a tothom, incloent dones i nens.
El viceministre de Defensa, encarregat de la coordinació de la gestió de la crisi migratòria, ha destacat per la seva part que hi haurà un comandament unificat de totes les forces (Policia, guardacostes, Forces Armades) implicades en la supervisió de les fronteres, i ha anunciat que pròximament seran contractats 1.200 guàrdies fronterers més, per reforçar l’efecte dissuasiu de les arribades. D’aquest total, 400 seran desplegats a la frontera terrestre greco-turca i els altres a les illes.
Per part de Provocant la Pau, ens sembla que només falta un detall: que cada policia i militar porti un cartell que posi: “Benvinguts a la Unió Europea, la famosa Europa de la pau, els drets humans, l’acollida, la justícia social i la solidaritat”.

Read more

Sobren refugiats o sobren guerres?

Hem arribat a la xifra rècord de 70,8 milions de persones desplaçades per la força. Segons l’ONU, el món viu la pitjor crisi de refugiats des de la Segona Guerra Mundial.

La postura d’Europa i dels Governs de la Unió Europea, davant aquesta crisi humanitària, es pot resumir en “que no arribin”.

Totes les persones refugiades ens diuen que no haguessin sortit del seu país si no fos per la guerra o el terror, i si això s’acaba, desitjarien tornar a la seva terra.

Per aquesta raó, semblaria que la manera més útil per a que no arribin és treballar decididament per una política de pau i no violència arreu del món, per fomentar el diàleg i els pactes ajudant a resoldre conflictes. Però no ha estat així, perquè hi ha massa interessos miserables: econòmics, geoestratègics, armamentistes, control de recursos… massa interessos i massa miserables.

Descartada aquesta opció, han optat per crear un “apartheid” europeu, aixecant kilòmetres de tanques i enviant milers de policies a vigilar i detenir persones refugiades arreu d’Europa.

Aquesta política suposa un fracàs estrepitós que ataca els pilars fonamentals sobre els quals es va crear la pròpia UE i els tractats internacionals de drets humans. S’està qüestionant el dret d’asil, basat en la legislació que la mateixa Europa va crear per ajudar-se a si mateixa amb la crisi de refugiats que va originar la II Guerra Mundial. Quin missatge estem llançat a el món? Tenim les eines, els convenis i les resolucions… On és una resposta coherent i a l’altura dels valors fundacionals de la UE?

Ens trobem davant una greu irresponsabilitat: en el futur es posaran les mans al cap quan s’analitzin en detall totes aquestes atrocitats.

Per part de Provocant la Pau, l’únic que podem dir és que hem de lluitar fins a l’últim alè contra tota aquesta política inhumana. Si ens endinsem en l’egoisme intrínsec de l’ésser humà del segle XXI, intuïm que aquest benestar s’acaba, que aquest campi qui pugui definitivament ens condemna a tots. Optem per la pau, l’acollida i la solidaritat com a valors vitals.

Read more

BON ANY, HUMANITAT

Des de la Fundació Provocant la Pau volem agrair el vostre recolzament per a ajudar milers de persones refugiades i en la contribució a l’empoderament de les dones a Gàmbia.
Mirem endavant, i amb el COR cada cop més gran, renovem el nostre compromís en la humanitat més desafavorida, en els nous reptes i us desitgem BON ANY 2020

Read more

Bon Nadal

Què seria de nosaltres sense la tendresa, la pau i la capacitat d’acollida?
La Fundació Provocant la Pau us dona les gràcies per ajudar-nos a fer un món millor i us desitja BON NADAL

Read more

C25: aplaçament o valentia?

Les persones preocupades pel canvi climàtic i les seves devastadores conseqüències hem seguit amb incertesa la COP25 celebrada a Madrid del 2 al 13 de desembre.
La comunitat científica i una bona part de la ciutadania estem convençuts de contribuir a la sostenibilitat del planeta. Però falta una part important: la participació dels Estats en la planificació i en la implementació d’una série de mesures que van aplaçant per pressions econòmiques d’un sistema capitalista basat en guanyar diners, ràpidament, a costa del que sigui, passant per damunt de la sostenibilitat del planeta i deixant al marge millions de persones.
El que està en joc és un sistema econòmic insostenible a nivell humà, ètic i ecològic. I afrontar això és el més difícil.

Read more

Des de la misèria i l’esperança: Provocant la Pau us desitja BON ANY

A la maternitat de refugiades d’Atenes ens movem entre la vergonya d’una part d’Europa i la humanitat d’una altra part, Nosaltres mirem als ulls a cada persona refugiada que ens arriba i intentem deixar en el seu cor una petjada d’acollida, tendresa, pau… compartint la història que té al darrera, el somni pel que lluita, la pena que té a dintre, l’abraçada que li falta…

Gràcies a totes les persones que ho feu possible, especialment al voluntariat valent que ha passat per la maternitat d’Acharnon i als grups que ens han recolzat com SOS Refugiados, Conectando Pueblos, Móstoles Sin Fronteras, Amigos de Ritsona-grupo de Burgos, Pampiraiki, Seeds of Humanity, Refugia’l, Collbató dóna la mà, Dentists4Refugees, The Flying Seagull Project…
Que ningú ens acusi mai d’abandonar un somni difícil.

Read more
Translate »