Tortosa Solidària – Provocant la Pau
Què passa amb els refugiats?
Quin món necessitem?
PROGRAMA DE RÀDIO
La Fundació Provocant la Pau presenta un repte radiofònic: Provocant equilibri, un programa de preguntes i respostes, un programa per a buscadors i buscadores d’equilibri. L’objectiu és oferir un programa de ràdio que creï debat social i ajudi a ser un pont entre la situació actual i l’alternativa, que estem treballant en el nostre Laboratori Social.
Un programa de ràdio té l’avantatge de poder arribar a un públic molt variat. Ràdio Joventut ha tingut interès en oferir el programa, però una vegada fet es pot compartir amb altres ràdios. També es pot compartir el podcast en missatge personal o en xarxes socials, i es pot penjar en diferents webs. La difusió depèn d’un treball en xarxa molt valuós.
PRIMER PROGRAMA: PERSPECTIVA GENERAL
SEGON PROGRAMA: ÀMBIT ESPIRITUAL
TERCER PROGRAMA: ÀMBIT ESPIRITUAL amb VICTOR BROSSAH
QUART PROGRAMA: ÀMBIT ESPIRITUAL amb MARIA DOLORS OBIOLS
CINQUÈ PROGRAMA: EDUCACIÓ
SISÈ PROGRAMA: EDUCACIÓ amb MIQUEL ÀNGEL ALABART
SETÈ PROGRAMA: EDUCACIÓ amb HEIKE FREIRE
VUITÈ PROGRAMA: ÀMBIT SOCIAL
NOVÈ PROGRAMA: ÀMBIT SOCIAL amb ÀNGELS GARDELLA
DESÈ PROGRAMA: ÀMBIT SOCIAL amb LAURA MUIXÍ de CAL CASES
ONZÈ PROGRAMA: EDUCACIÓ amb TEMPS DE JOC
DOTZÈ PROGRAMA: SALUT
TRETZÈ PROGRAMA: SALUT amb JOSEP PÀMIES
CATORZÈ PROGRAMA: SALUT amb la doctora NADIYA POPEL
PROJECTE DE VÍDEOS PROVOCANT EQUILIBRI
El que vivim s’ha de considerar en el seu context: a nivell global, tenim un sistema econòmic que és competitiu, productivista i devastador, que ha alterat l’equilibri dels ecosistemes i ha provocat una crisi climàtica que necessita urgentment una resposta: aquest sistema no pot continuar. És una crida per a un canvi de paradigma de la relació amb la Mare Terra, de la producció, de la distribució, del consum i de les relacions entre les persones i els pobles.
En aquest context, des de la Fundació Provocant la Pau hem posat en marxa un Laboratori Social, un espai col·laboratiu per a mobilitzar coneixements i idees, en què un repte de la humanitat és excusa i catalitzador de processos d’investigació, reflexió, experimentació, disseny i desenvolupament de projectes interdisciplinaris. Tenim un grup de treball anomenat “Provocant Equilibri”: l’objectiu és reflexionar, compartir i proposar documents, accions o microprojectes a llarg, mitjà i curt termini que siguin llum per a la humanitat i alternativa al sistema actual.
Aquest projecte crea ponts entre la situació actual i l’alternativa, que estem treballant en el nostre Laboratori Social.
EL PESCADOR
https://www.youtube.com/watch?v=k65fuif2d_Q
Col·lecció: Històries per a despertar i transformar
Temàtica del vídeo: canvi disruptiu, zona de confort, alternatives de vida, oportunitats.
L’ARBRE DESPERT
https://www.youtube.com/watch?v=JmzGntv2364
Col·lecció: Històries per a despertar i transformar
Temàtica del vídeo: canvi disruptiu, despertar de la consciència, transformació, sensibilitat, atenció, valentia, recerca d’alternatives comunitàries.
LA FLAMA
Col·lecció: Històries per a despertar i transformar
Temàtica del vídeo: espiritualitat, porta d’entrada al camí interior, llum interior, el més important de la vida, sentit de la vida, harmonia interior.
PROGRAMA 1 – PROVOCANT EQUILIBRI
https://www.youtube.com/watch?v=pf0GBC5ELIU
Col·lecció: Programa de ràdio 1 “Provocant equilibri” a Ràdio Joventut.
Temàtica del vídeo: alternatives de vida, canvi de sistema, nou paradigma.
L’hivern de l’Afganistan
Ser refugiat avui
Cada minut, vint-i-quatre persones ho deixen tot per fugir de la guerra, la persecució o el terror.
El món està sent testimoni del major nombre de desplaçaments per la força. Una quantitat sense precedents de 79,5 milions de persones a tot el món s’han vist obligades a abandonar casa seva a causa del conflicte i la persecució el 2019.
D’aquests, 26 milions són persones refugiades.
El 40% d’aquestes persones refugiades són menors, la qual cosa exigeix esforços orientats a abordar les necessitats d’aquest grup especialment vulnerable i reduir al mínim l’impacte de la crisi en ell.
El 20 de juny celebrem el Dia Mundial del Refugiat. La data coincideix amb la signatura de la Convenció de Ginebra el 1951 sobre l’Estatut dels Refugiats. Es va aprovar després de la Segona Guerra Mundial per donar protecció oficial als refugiats, defensar els seus drets i establir una sèrie d’obligacions que els països han de complir per protegir-los.
Les persones refugiades es troben entre els grups de població més vulnerables. Però aquest any, la data arriba enmig d’un gran canvi social a causa de les conseqüències de la pandèmia. Les condicions de vida en molts camps de refugiats són infrahumanes. Patir una pandèmia en aquesta situació, és un altre horror afegit al que ja viuen. En els camps hi ha amuntegaments, de manera que no es pot mantenir la distància de seguretat. En molts camps tenen difícil accés a aigua potable, no hi ha les mesures higièniques necessàries ni assistència sanitària adequada. Aquestes males condicions de vida fan que la salut de les persones que hi viuen es vegi afectada. Tot i això, moltes persones refugiades estan compromeses activament en les seves comunitats en la promoció de la salut durant aquesta pandèmia.
Des de la Fundació Provocant la Pau renovem el nostre compromís amb les persones refugiades, agraïm a les comunitats que les acullen i als treballadors humanitaris que els donen suport.
I recordem la urgència de posar fi als conflictes i la persecució que ocasionen aquests desastres causats per la misèria humana. Necessitem un món en pau, inclusiu i igualitari.
Per una salut global
Moltes energies estan centrades en la lluita mundial contra un virus a través de la cooperació i la solidaritat. Però a més d’aquesta lluita, es lliura una altra batalla entre la humanitat i el capitalisme. Ja sabem com funciona aquest sistema: màxim benefici econòmic, no hi ha límits, cal guanyar diners ràpidament, a costa del que sigui, passant per sobre de milions de persones i de la naturalesa…
Amb força va entrar en joc la “humanitat”, aquest valor que moltes persones portem dins: la capacitat de sentir afecte, comprensió, solidaritat, compassió… És quan es remouen les entranyes i hi ha una reacció davant d’un problema greu d’una altra persona o d’un col·lectiu humà. I el que no es podia fer es va fer: aturar l’economia per alguna cosa més important, com la vida de les persones, la salut, un bé comú, la protecció dels nostres éssers estimats, dels més vulnerables, de les nostres persones grans. Aquest és el món que necessitem, on es posi a les persones per sobre dels màxims beneficis econòmics, on totes les persones som iguals en dignitat humana, on no es deixa ningú al marge…
Els guardians del sistema capitalista van anar quedant aïllats, pensant que tot passarà ràpid i tornaran a “la seva normalitat”: els seus privilegis, les seves especulacions, la seva voracitat, el seu sistema antihumà… que ens porta a una destrucció accelerada.
Però s’ha produït un despertar de consciències en la família humana: moltes persones estan redissenyant la seva escala de valors, han aflorat sentiments tan humans com la compassió, la solidaritat, la creativitat, la importància de la família, el respecte a la gent gran per tot el bo que ens han llegat amb molt d’esforç i afecte…
Ja hem fet una part molt difícil: de l’activitat accelerada a la reflexió. Ara hem de fer el camí de la reflexió a la transformació. Enrere queda una massa aborregada, alienada, sense capacitat de reacció. Alguna cosa ha canviat en la consciència de la família humana: ens adonem que no estem aïllats al món, sinó que som part d’un tot, que som més semblants del que pensem i estem més a prop del que creiem. I quan volem, podem reaccionar i introduir canvis necessaris en les nostres vides per un bé comú i per evitar un mal major. Necessitem alternatives per sobreviure, canviar i millorar.
Ens espera un difícil camí per davant, però podem fer-ho amb aquest sentit de família humana, amb creativitat i tenint en compte a la naturalesa. Sabem que molts dels problemes que patim darrerament són deguts a un abús sobre la naturalesa. I és que a la mare naturalesa cal respectar-la, protegir-la i defensar-la. Haurem d’aprendre a funcionar d’una manera diferent, per sobreviure i deixar un món millor a les properes generacions: donar suport a les comunitats que més pateixen, canviar el model productiu i de consum, optar per energies renovables, i protegir totes les espècies de nostre planeta. Necessitem unir-nos per una salut global, davant la necessitat de tractar la salut de tot el planeta, humans, animals i ecosistemes.
Cap a on anem?
Cal donar perspectiva a aquesta situació. Això és temporal: cal saber veure la llum a la fi del túnel i preparar el terreny per a la sortida. També ara hi ha oportunitats.
Tots sabíem que no podíem continuar amb aquest sistema de vida. Una força major ens ha parat i ens interpel·la a nivell personal i comunitari.
A nivell personal, el ritme accelerat i la multitud d’obligacions ens podien portar a perdre el rumb i la pau interior. El món anava massa de pressa i podíem entrar a la mateixa dinàmica.
Ara una força major ens ha frenat i és una gran oportunitat per a treballar en nosaltres mateixos, per resetejar la nostra ment, per aprendre, per evolucionar, per despertar la nostra consciència, per créixer en l’espiritualitat…
El món ens fa parar i tornar a casa nostra, no només com a lloc físic, on estiguem actualment, sinó tornar a nosaltres mateixos. No hi ha cap lloc cap a on fugir. La vida ens ha centrat en la nostra pròpia realitat. És un moment d’autoretrobament.
Tenim l’oportunitat de netejar la nostra ment de tot allò que no ens permet estar desperts.
És una gran oportunitat per valorar el que tenim: la vida, la salut, la família, l’amistat, la casa, l’escalfor de la llar…
Tenim l’oportunitat de despertar a l’amor, a la comprensió, al respecte cap als altres, a la compassió, a la valentia…
Tenim l’oportunitat d’entrenar la paciència, la humilitat, l’esperança, de repensar el nostre propòsit en la vida, de redefinir els nostres objectius…
A nivell comunitari, aquesta situació ens fa obrir els ulls un cop més a una realitat: tots estem connectats, i tot el que passa al món ens afecta a tots tard o d’hora.
A hores d’ara, necessitem Esperança, però no l’esperança que tot torni a ser com abans: la vida abans i després del coronavirus no serà la mateixa. Ens podem moure cap a la distopia o cap a la utopia, cap a un món indesitjable i destructiu, o cap a un món millor.
Són evidents algunes característiques negatives causants de l’alienació humana: tenim una gran part egoista, aborregada, depredadora, consumista, anestesiada, destructora, contaminant, corrupta, basada en la competència i l’ànsia de poder.
Podem reaccionar com a Humanitat. Tenim l’oportunitat de deixar enrere tot el que ha format part d’aquesta vella Humanitat, esgotada, deshumanitzada, desnaturalitzada… i optar per una Humanitat que ja és aquí, la qual com sempre treu la seva “humanitat”, el seu compromís i la seva compassió, una Humanitat més pacífica, més justa, amb més redistribució de recursos i oportunitats, més solidària, més conscient, més espiritual, en harmonia amb la natura…
ESTIMEU-VOS…
Feliç dia de Sant Valentí
“L’amor és l’única cosa que creix quan es reparteix” com deia Antoine de Saint Exúpery.
Des de la Fundació Provocant la Pau us desitgem un feliç dia de Sant Valentí.
Ens alegrem de totes les persones que poden celebrar juntes el seu AMOR.
I un record per a les persones que s’estimen i han d’estar separades per diferents motius greus com les guerres, desitjant que el més aviat possible es puguin retrobar i seguir creixent en l’AMOR