Grècia s’ha convertit en la porta d’entrada per a moltes persones refugiades que fugen de les guerres del Pròxim Orient, Àsia o Àfrica. L’any 2019 van arribar a Grècia 74.500 persones refugiades i migrants, en la seva majoria, per la ruta marítima. Milers de migrants han mort en els últims anys a la Mediterrània, convertida en la ruta marítima més perillosa de el món. L’any 2019, l’Organització Internacional de Migracions (OIM) va comptabilitzar 1.283 morts coneguts a la Mediterrània. El nombre de migrants que han mort en aquesta ruta en els últims cinc anys s’estima en 19.164.
Els centres de registre a les illes de l’Egeu, amb una capacitat per a 5.800 persones, acullen en l’actualitat a més de 37.000. Al camp de Moria han arribat a viure gairebé 10.000 persones en condicions infrahumanes. Va haver-hi morts per suïcidi, hipotèrmia a l’hivern, per incendis en el seu interior i per enfrontaments a causa de l’amuntegament. La violència sexual ha estat a l’ordre del dia. Tot això ha passat amb absència total de transparència.
El nou Govern grec vol tornar a aplicar amb rigorositat el vergonyós tractat del 2016 amb Turquia, deportant massivament les persones refugiades arribades. Per a dur a terme aquest “objectiu”, ha anunciat que de mica en mica anirà substituint els campaments actuals per Centres d’Internament d’Estrangers (CIE). Aquestes “presons”, han de ser construïdes en el transcurs dels propers mesos a les illes de Lesbos, Quios, Samos, Leros i Kos, que constitueixen les principals vies d’entrada des de Turquia cap a la Unió Europea.
Els CIE tindran una capacitat d’allotjament de 25.000 persones. En els CIE, que es construiran a les illes gregues pròximes a Turquia, es privarà de llibertat a tothom, incloent dones i nens.
El viceministre de Defensa, encarregat de la coordinació de la gestió de la crisi migratòria, ha destacat per la seva part que hi haurà un comandament unificat de totes les forces (Policia, guardacostes, Forces Armades) implicades en la supervisió de les fronteres, i ha anunciat que pròximament seran contractats 1.200 guàrdies fronterers més, per reforçar l’efecte dissuasiu de les arribades. D’aquest total, 400 seran desplegats a la frontera terrestre greco-turca i els altres a les illes.
Per part de Provocant la Pau, ens sembla que només falta un detall: que cada policia i militar porti un cartell que posi: “Benvinguts a la Unió Europea, la famosa Europa de la pau, els drets humans, l’acollida, la justícia social i la solidaritat”.
Presons per a persones refugiades?
Sobren refugiats o sobren guerres?
Hem arribat a la xifra rècord de 70,8 milions de persones desplaçades per la força. Segons l’ONU, el món viu la pitjor crisi de refugiats des de la Segona Guerra Mundial.
La postura d’Europa i dels Governs de la Unió Europea, davant aquesta crisi humanitària, es pot resumir en “que no arribin”.
Totes les persones refugiades ens diuen que no haguessin sortit del seu país si no fos per la guerra o el terror, i si això s’acaba, desitjarien tornar a la seva terra.
Per aquesta raó, semblaria que la manera més útil per a que no arribin és treballar decididament per una política de pau i no violència arreu del món, per fomentar el diàleg i els pactes ajudant a resoldre conflictes. Però no ha estat així, perquè hi ha massa interessos miserables: econòmics, geoestratègics, armamentistes, control de recursos… massa interessos i massa miserables.
Descartada aquesta opció, han optat per crear un “apartheid” europeu, aixecant kilòmetres de tanques i enviant milers de policies a vigilar i detenir persones refugiades arreu d’Europa.
Aquesta política suposa un fracàs estrepitós que ataca els pilars fonamentals sobre els quals es va crear la pròpia UE i els tractats internacionals de drets humans. S’està qüestionant el dret d’asil, basat en la legislació que la mateixa Europa va crear per ajudar-se a si mateixa amb la crisi de refugiats que va originar la II Guerra Mundial. Quin missatge estem llançat a el món? Tenim les eines, els convenis i les resolucions… On és una resposta coherent i a l’altura dels valors fundacionals de la UE?
Ens trobem davant una greu irresponsabilitat: en el futur es posaran les mans al cap quan s’analitzin en detall totes aquestes atrocitats.
Per part de Provocant la Pau, l’únic que podem dir és que hem de lluitar fins a l’últim alè contra tota aquesta política inhumana. Si ens endinsem en l’egoisme intrínsec de l’ésser humà del segle XXI, intuïm que aquest benestar s’acaba, que aquest campi qui pugui definitivament ens condemna a tots. Optem per la pau, l’acollida i la solidaritat com a valors vitals.
BON ANY, HUMANITAT
Des de la Fundació Provocant la Pau volem agrair el vostre recolzament per a ajudar milers de persones refugiades i en la contribució a l’empoderament de les dones a Gàmbia.
Mirem endavant, i amb el COR cada cop més gran, renovem el nostre compromís en la humanitat més desafavorida, en els nous reptes i us desitgem BON ANY 2020
C25: aplaçament o valentia?
Les persones preocupades pel canvi climàtic i les seves devastadores conseqüències hem seguit amb incertesa la COP25 celebrada a Madrid del 2 al 13 de desembre.
La comunitat científica i una bona part de la ciutadania estem convençuts de contribuir a la sostenibilitat del planeta. Però falta una part important: la participació dels Estats en la planificació i en la implementació d’una série de mesures que van aplaçant per pressions econòmiques d’un sistema capitalista basat en guanyar diners, ràpidament, a costa del que sigui, passant per damunt de la sostenibilitat del planeta i deixant al marge millions de persones.
El que està en joc és un sistema econòmic insostenible a nivell humà, ètic i ecològic. I afrontar això és el més difícil.
Des de la misèria i l’esperança: Provocant la Pau us desitja BON ANY
A la maternitat de refugiades d’Atenes ens movem entre la vergonya d’una part d’Europa i la humanitat d’una altra part, Nosaltres mirem als ulls a cada persona refugiada que ens arriba i intentem deixar en el seu cor una petjada d’acollida, tendresa, pau… compartint la història que té al darrera, el somni pel que lluita, la pena que té a dintre, l’abraçada que li falta…
Gràcies a totes les persones que ho feu possible, especialment al voluntariat valent que ha passat per la maternitat d’Acharnon i als grups que ens han recolzat com SOS Refugiados, Conectando Pueblos, Móstoles Sin Fronteras, Amigos de Ritsona-grupo de Burgos, Pampiraiki, Seeds of Humanity, Refugia’l, Collbató dóna la mà, Dentists4Refugees, The Flying Seagull Project…
Que ningú ens acusi mai d’abandonar un somni difícil.
El Pare Noel a la maternitat de refugiades d’Atenes
Quan vaig rebre la trucada del grup de voluntariat de la maternitat d’Atenes, se’m va obrir el cor:
Si us plau, Pare Noel, no t’oblidis dels nostres nens, passa’t pel nostre edifici.
Com m’he d’oblidar!!! Cada dia ploro per tants milers de nens escapant de la guerra i del terror, vivint el pitjor malson de la seva vida.
Els vaig dir que seria el primer lloc per on passaria i els dedicaria tot el temps que es mereixien. Sabia que ho havia de donar tot per part meva, perquè per a la majoria, seria el primer regal de la seva vida.
Quan vaig arribar allà, em vaig trobar un lloc fred i fosc. Em van explicar que els van tallar la llum fa un mes i mig, perquè no els volen enlloc. Però també em va commoure trobar un lloc ple d’humanitat, amb uns pocs voluntaris que s’esforçaven a donar escalfor humana i amb unes famílies que s’ajudaven les unes a les altres en el pitjor moment de la seva vida, com una gran família.
Així que vaig passar habitació per habitació, vaig parlar amb cada nen, els vaig lliurar el seu regal, vam riure junts… Alguns nens fins i tot tremolaven d’emoció. Els voluntaris s’esforçaven a il·luminar el meu camí amb llanternes, com una paràbola de la vida. Ells creuen que tots els nens del món tenen dret a la il·lusió, a la sorpresa, a l’amor incondicional, a la tendresa, a la pau… a l’esperança. Definitivament, aquesta va ser la millor nit de la meva vida.
Presentació de Casa nostra, casa vostra a Amposta
Unes 80 persones es van aplegar divendres 10 de febrer al nou espai cultural Guaix per a participar en la presentació de la campanya Casa nostra, casa vostra a Amposta. Van intervenir Irene Fornós (coordinadora de CNCV a les Terres de l’Ebre), Pep Simó (membre de CNCV a les Terres de l’Ebre), Joan Reverté (president de Provocant la Pau) i Ferran Gisbert (grup de salvament From Reus to Hellas).
Finalment, van llegir el manifest de la campanya Gemma, Matilda, Saida, Carme i Rakaia.
Gràcies a tothom que ho va fer possible
Presentació de Casa nostra, casa vostra a les Terres de l’Ebre
Divendres 3 de febrer de 2017 es va donar el tret de sortida de la campanya Casa nostra, casa vostra a l’Ebre. El Centre Cívic de Ferreries va acollir més de 150 persones, que van participar en la presentació de la campanya a les Terres de l’Ebre. L’acte va començar amb la música del cantautor Joan Rovira, que ha estat un dels intèrprets de la cançó de la campanya “Un món per a les persones”.
També es va poder veure un audiovisual amb l’experiència d’una jove siriana que viu en un camp de refugiats a Grècia, abans que Irene Fornós, coordinadora de la campanya a l’Ebre, presentés els objectius i la feina que es porta a terme des del nou grup local creat al territori perquè les Terres de l’Ebre també es puguin implicar, amb la resta de Catalunya, en les reivindicacions d’aquest moviment transversal. El president de l’ONG Provocant la Pau, Joan Enric Reverté, va fer una exposició en primera persona del que la seua ONG s’ha trobat en els diferents viatges que han fet a camps de refugiats grecs i la posada en marxa aquest hivern de l’Operació escalfor, amb recursos obtinguts en gran part a les Terres de l’Ebre, de donacions particulars.
L’exdirector general de la UNESCO, Federico Mayor Zaragoza, va remetre un text escrit especialment per a l’acte de presentació de la campanya a l’Ebre, que va ser llegit per la presidenta de l’Associació d’Amigues i Amics de la UNESCO de Tortosa, Montse Esteve, en què reclamava la construcció d’una societat més justa i solidària i menys obsessionada en el benefici econòmic com a objectiu principal. L’acte, que també va servir per recollir signatures d’adhesió a la campanya, es va tancar amb la lectura del manifest a quatre veus.
El Pare Noel a un camp de refugiats
De vegades hi ha notícies que et refermen l’esperança en la humanitat. Aquesta és una d’elles: aquests dies un refugiat va tenir la idea de convidar el Pare Noel a un camp de refugiats, perquè també els nens d’allí tinguessin accés a la il·lusió, a la sorpresa, a l’amor incondicional, a la tendresa… a l’esperança.
Gràcies Mosa per tenir aquest cor tan gran.
