Amb motiu del dia escolar de la Pau i la no violència, l’IE Mare de Déu del Portal de Batea organitza una série d’activitats juntament amb la Fundació ONG Provocant la Pau: cançons, presentacions de projectes solidaris, cursa/caminada per la pau i mercat solidari
Festa de les Entitats Socials
La Fundació Provocant la Pau participa a Tortosa en la Festa de les Entitats Socials, on tindrà un estand com a punt d’informació i venda solidària. Comptem amb la participació de 21 entitats, i amb actuacions i activitats per a tots els públics.
Dia: Dissabte 13 de novembre de 2021
Horari: De 10 a 14 h i de 16’30 a 20’30 h
Lloc: Parc Teodor González de Tortosa
Provocant la Pau per la mobilitat sostenible
Dissabte 18 de setembre a Amposta les associacions sortim al carrer per una mobilitat sostenible: celebrem “Associacions a la fresca”, amb un programa atapeït d’activitats, tallers, música i molta reivindicació.
Lloc: Avinguda de la Ràpita
Horari: de 10 a 21 h.
La Fundació Provocant la Pau tindrà un estand amb un punt informatiu de 17 a 21 h.
Organitza: Ateneu cooperatiu de les Terres de l’Ebre i Ajuntament d’Amposta
L’hivern de l’Afganistan
Després de treballar intensament durant cinc anys acollint persones refugiades altament vulnerables a Turquia, Grècia i els Balcans, víctimes de diferents guerres i conflictes al món: Síria, Iraq, Afganistan, Iemen, el Congo… a hores d’ara tenim el cor destrossat per tot el que passa a l’Afganistan.
La prioritat hauria de ser salvar el màxim de vides humanes de manera organitzada. I si pot ser, no s’hauria d’aplicar allò de “campi qui pugui”. Creiem que la millor solució seria habilitar corredors humanitaris segurs, no només per a una evacuació d’emergència, que té data de caducitat, sinó també per a totes aquelles persones que volen abandonar el país per no viure en un règim de terror. Per a això caldria un acord internacional respectant la sortida del país, a més del compromís d’acollida per part d’estats que vulguin assumir la seva responsabilitat en aquest desastre humanitari. És a dir, solucions basades en el respecte, l’acord i la cooperació.
També sabem que en alta política tot el que succeeix està profundament preparat i mesurat. Una altra cosa és que la majoria de persones no ho sapiguem. Des d’aquest punt de vista, “ells” sabran per què estan succeint a l’Afganistan les coses d’aquesta manera i no d’una altra: què es va negociar amb els terroristes, per què aquest aparent caos a l’evacuació, per què s’abandona a un país sota un règim terrorista sense donar opcions a les persones que hi viuen, moltes d’elles col·laboradores en missions internacionals, quins interessos miserables ha darrere de tot això: control de població, negocis, recursos naturals, geoestratègia?
La imatge d’un pare lliurant al seu nadó a un soldat dels EUA té sentit: saben que els terroristes ja han començat a anar porta a porta per detectar col·laboradors internacionals, deixant al seu pas un rastre d’horror: robatoris, atacs, tortures i mort. Si no troben a qui busquen, segresten els seus fills perquè es lliuri. Afortunadament, aquest nadó va poder reunir-se amb el seu pare i estan fora de perill, però estem parlant de tot un país sota aquest règim.
Les persones afganeses que es vegin forçades a abandonar el país i buscar “refugi” en un lloc més segur no ho tindran fàcil: molts països han blindat les seves fronteres i criminalitzat a refugiats. La principal ruta per als refugiats cap a Europa, que passa per l’Iran i després per Turquia, ara serà més difícil de travessar: a la fi de 2020, l’Iran va proposar una nova legislació adreçada als afganesos que els exposaria a penes de presó de fins a 25 anys. Turquia, després d’haver rebut 6.000 milions d’euros per part de la Unió Europea, té amb aquest “soci” una cooperació diplomàtica, financera i de seguretat que abans no existia: vol construir un “mur” al llarg de la frontera entre Turquia i Iran, cavant trinxeres, instal·lant filferros de pues i reforçant el patrullatge per prevenir els creuaments. Les forces de seguretat turques han incrementat la seva presència a la frontera amb l’Iran. Diferents estats europeus també han adoptat polítiques migratòries extremadament dures: Grècia, per exemple, ha rebutjat immigrants de manera agressiva des de 2020 per prevenir la seva arribada.
En ple mes d’agost, ha arribat l’hivern a l’Afganistan, amb poca llum i un intens fred a l’ànima.
Des de la Fundació Provocant la Pau mostrem el nostre total desacord amb les polítiques inhumanes, renovem el nostre compromís amb les persones refugiades i agraïm a les comunitats que les acullen. I recordem la urgència de posar fi als conflictes i la persecució que ocasionen aquests desastres causats per la misèria humana. Necessitem un món en pau, inclusiu i equilibrat.
ENVIANT ESPERANÇA
Des de la Fundació Provocant la Pau compartim “Retalls d’inspiració”: artistes compromesos i compromeses han creat targetes amb il·lustracions i missatges. Si vols enviar esperança als teus éssers estimats, al mateix temps que ens ajudes a ajudar, pots col·laborar a la nostra web: www.provocantlapau.com
Tolerància Zero amb la Mutilació Genital Femenina
El 6 de febrer se celebra el Dia Internacional de Tolerància Zero amb la Mutilació Genital Femenina, una pràctica que se sol executar en xiquetes en algun moment de les seves vides entre la infància i l’adolescència en determinats països.
S’engloben en aquestes pràctiques tots els procediments consistents en alterar o danyar els òrgans genitals femenins per raons que res tenen a veure amb decisions mèdiques.
És una violació dels drets humans de les dones i nenes. Viola els seus drets a la salut, la seguretat i la integritat física, el dret a no ser sotmeses a tortures i tractes cruels, inhumans o degradants, i el dret a la vida en els casos en què el procediment acaba produint la mort.
La Mutilació Genital Femenina és causa d’hemorràgies greus i altres problemes de salut com ara quists, infeccions i infertilitat, així com complicacions en el part i un major risc de mort de nadons.
Les dades són molt greus: a nivell mundial, es calcula que hi ha almenys 200 milions de nenes i dones mutilades. En l’actualitat, cada any es mutilen els genitals a tres milions de nenes.
A Gàmbia, tres de cada quatre dones han estat mutilades, majoritàriament entre els dos i els catorze anys. Només amb el treball en les comunitats es podrà donar un canvi real; les lleis són necessàries però no n’hi ha prou. Per això des de l’any 2016, la Fundació Provocant la Pau recolza el Projecte Kamanjor Kafoo a Gàmbia. L’objectiu del projecte és aportar educació, assessorament i serveis bàsics de salut sexual i reproductiva, per prevenir la Mutilació Genital Femenina i els embarassos i parts de risc, així com afavorir el desenvolupament socioeconòmic de les 32 dones de Kamanjor Kafoo, al poble de Tujereng. Són dones de l’ètnia djola, que no han tingut accés a l’educació. Totes han patit l’ablació i desitgen un altre tracte per a les seves filles. El projecte està coordinat a Gàmbia pel doctor Haruna, metge de la comunitat, i des de Barcelona per Glòria Martínez.
Esperança per a una nova generació.
PROJECTE FOGONS D’ESPERANÇA
Des de la Fundació Provocant la Pau estem treballant per donar resposta als temps que vivim. Comencem el projecte “Fogons d’esperança”: es tracta de compartir la cuina d’un restaurant d’Amposta que uns dies a la setmana vol donar un dinar destinat a famílies necessitades afectades per la crisis actual.
Comencem a Amposta, però tant de bo altres restaurants i d’altres poblacions s’animen i ho puguem ampliar.
Si vius a Amposta, estàs en atur, tens càrregues familiars i no reps ajuda de cap organització ni institució, pots omplir el formulari i ens posarem en contacte amb tu. https://forms.gle/5yc29JhhjqmVHGPy5
Laboratori Social de la Fundació Provocant la Pau
La Fundació Provocant la Pau ha posat en marxa un Laboratori Social, un espai col·laboratiu per a mobilitzar coneixements i idees, en què un repte de la humanitat és excusa i catalitzador de processos d’investigació, reflexió, experimentació, disseny i desenvolupament de projectes interdisciplinaris.
En el nostre laboratori creem espais on integrem persones i col·lectius multidisciplinaris per a reflexionar i experimentar. Són també espais de formació, ja que es promou l’intercanvi de sabers i tots podem aprendre uns dels altres. La seva raó de ser és servir com a catalitzador per a les idees i l’acció: reflexionem, debatem, creem i sembrem per a facilitar processos de canvi.
La metodologia és de disseny participatiu. Això vol dir involucrar activament a tots els actors/destinataris possibles en el procés per tal que el resultat s’integri amb necessitats i expectatives reals. A unes preguntes inicials li segueix l’esforç posterior de treball individual i col·lectiu. Tot això es tradueix en accions i projectes que donen resposta al repte seleccionat. Tant important com la meta, és el camí.
Els equips de treball del nostre Laboratori Social estan conformats per persones de perfils multidisciplinaris i recorreguts professionals diversos; la sinèrgia rau en la proactivitat, la capacitat d’absorció de la novetat, d’adaptació al canvi i de predisposició a l’experimentació. Aquí no hi ha professor o alumne. Cadascú és mestre i deixeble, cadascú pot compartir i aprendre.
Comencem amb dos grups de treball: “Provocant equilibri” i “Provocant cançons”. El primer grup es centra en l’objectiu de reflexionar, compartir i proposar documents, accions o microprojectes a llarg, mitjà i curt termini que siguin llum per a la humanitat i alternativa al sistema actual. Per la seva part, “Provocant cançons” treballa en propostes d’art activista.
Ser refugiat avui
Cada minut, vint-i-quatre persones ho deixen tot per fugir de la guerra, la persecució o el terror.
El món està sent testimoni del major nombre de desplaçaments per la força. Una quantitat sense precedents de 79,5 milions de persones a tot el món s’han vist obligades a abandonar casa seva a causa del conflicte i la persecució el 2019.
D’aquests, 26 milions són persones refugiades.
El 40% d’aquestes persones refugiades són menors, la qual cosa exigeix esforços orientats a abordar les necessitats d’aquest grup especialment vulnerable i reduir al mínim l’impacte de la crisi en ell.
El 20 de juny celebrem el Dia Mundial del Refugiat. La data coincideix amb la signatura de la Convenció de Ginebra el 1951 sobre l’Estatut dels Refugiats. Es va aprovar després de la Segona Guerra Mundial per donar protecció oficial als refugiats, defensar els seus drets i establir una sèrie d’obligacions que els països han de complir per protegir-los.
Les persones refugiades es troben entre els grups de població més vulnerables. Però aquest any, la data arriba enmig d’un gran canvi social a causa de les conseqüències de la pandèmia. Les condicions de vida en molts camps de refugiats són infrahumanes. Patir una pandèmia en aquesta situació, és un altre horror afegit al que ja viuen. En els camps hi ha amuntegaments, de manera que no es pot mantenir la distància de seguretat. En molts camps tenen difícil accés a aigua potable, no hi ha les mesures higièniques necessàries ni assistència sanitària adequada. Aquestes males condicions de vida fan que la salut de les persones que hi viuen es vegi afectada. Tot i això, moltes persones refugiades estan compromeses activament en les seves comunitats en la promoció de la salut durant aquesta pandèmia.
Des de la Fundació Provocant la Pau renovem el nostre compromís amb les persones refugiades, agraïm a les comunitats que les acullen i als treballadors humanitaris que els donen suport.
I recordem la urgència de posar fi als conflictes i la persecució que ocasionen aquests desastres causats per la misèria humana. Necessitem un món en pau, inclusiu i igualitari.
Ajuda especial a Gàmbia amb motiu de la pandèmia
La pandèmia avança lentament a l’Àfrica, però les seves conseqüències podrien ser molt més letals que en altres parts de món, ja que a més de la manca de mitjans, allà convergeixen fam, pobresa extrema i altres epidèmies.
Us informem sobre la nostra col·laboració amb l’equip de Gàmbia per prevenir danys majors durant la situació de pandèmia que vivim i els efectes devastadors que té a Gàmbia un llarg confinament.
Vam detectar que a la població li estava costant seguir les mesures estrictes de confinament que va marcar el govern, sobretot per la dificultat de tenir distància de seguretat, ja que solen viure diverses famílies juntes en una casa i no solen tenir habitacions individualitzades.
El tancament de mercats i petites botigues, i sense ingressos econòmics pel confinament, està dificultant que hi hagi proveïment de menjar. El govern va repartir arròs, però no va arribar a tota la població, sobretot a les poblacions petites.
Per això vam pensar en col·laborar comprant menjar (arròs, cebes, oli, aigua) i sabó per a les famílies que estan implicades en el nostre projecte, que és una zona molt empobrida.
Esperem de tot cor que com a família humana sortim de la situació el més aviat possible.
Un cop més agraïm el vostre suport econòmic i la col·laboració del nostre voluntariat.
